El Parque Zoológico de Barcelona fue inaugurado el día de la Merced de 1892. Su ubicación fue elegida aprovechando la oportunidad que ofrecían los antiguos solares de la Exposición Universal de 1888 en el Parque de la Ciudadela. Los primeros animales provenían del animalario propiedad de Lluís Martí i Codolar.
Hoy es una institución moderna, pero entre finales del siglo XIX y principios del siglo XX los zoológicos eran simples "casas de fieras" para deleite de los curiosos. El bienestar animal era una cuestión que ni se planteaba.
La financiación también era mejorable y el mantenimiento se limitaba a mantener el recinto limpio y a los animales vivos. Pero para que los animales enjaulados vivan, otros tienen que morir. Entre los leones aún no ha calado la moda del veganismo.
La combinación de los dos factores: necesidad de financiación y necesidad de alimentación lleva como quien no quiere la cosa, al tema que traemos hoy.
En 1903 los animales carnívoros eran alimentados con el despiece de carne de asno, buey, caballo, cabra, carnero y mula. Una combinación accesible y asequible de piezas y animales poco apreciados que los humanos solo consumimos en caso de necesidad o bien de animales de uso agrario, que presumiblemente eran adquiridos al morir o por ser demasiado viejos para desempeñar sus tareas.
Atendido el problema de la alimentación, llegaba el momento de buscar financiación. Todo se aprovechaba: las piezas eran despellejadas y los cueros conservados y subastados con los siguientes precios de salida: a peseta la piel de cabra o carnero, a 5 la de asno, a 10 la de caballo o mula y a 15 la de buey.
La subasta era convocada por el Ayuntamiento; las pieles quedaban expuestas en el Parque Zoológico unos días antes del evento. El día fijado, los pujadores, previo depósito de 75 pesetas, comparecían en el Salón de Ciento a la hora fijada. Los beneficios quedaban en manos del Ayuntamiento.
El Parc Zoològic de Barcelona va ser inaugurat el dia de la
Mercé de 1892. La seva ubicació va ser triada aprofitant l'oportunitat que
oferien els antics solars de l'Exposició Universal de 1888 en el Parc de la
Ciutadella. Els primers animals
provenien de l'estabulari propietat de Lluís Martí i Codolar.
Avui és una institució moderna, però entre finals del segle
XIX i principis del segle XX els zoològics eren simples "casas de
fieras" per a delit dels curiosos. El benestar animal era una qüestió que
ni es plantejava. El finançament també era millorable i el manteniment es
limitava a mantindre el recinte net i als animals vius. Però perquè els animals
engabiats visquen, altres han de morir. Entre els lleons encara no ha calat la
moda del veganisme. La combinació dels dos factors: necessitat de finançament i
necessitat d'alimentació porta com qui no vol la cosa, al tema que portem avui.
En 1903 els
animals carnívors eren alimentats amb l'especejament de carn d'ase, bou,
cavall, cabra, moltó i mula. Una combinació accessible i assequible de peces i
animals poc apreciats que els humans només consumim en cas de necessitat o bé
d'animals d'ús agrari, que presumiblement eren adquirits al morir o per ser
massa vells per a exercir les seues tasques. Atés el problema de
l'alimentació, arribava el moment de buscar finançament. Tot s'aprofitava: les
peces eren escorxades i els cuiros conservats i subhastats amb els següents
preus de sortida: a pesseta la pell de cabra o moltó, a 5 la d'ase, a 10 la de
cavall o mula i a 15 la de bou.
La subhasta era convocada per l'Ajuntament; les pells
quedaven exposades en el Parc Zoològic uns dies abans de l'esdeveniment. El dia
fixat, els licitadors, previ depòsit de 75 pessetes, compareixien en el Saló de
Cent a l'hora fixada. Els beneficis quedaven en mans de l'Ajuntament.
![]() |
Usted puede: emplear este contenido con propósitos NO COMERCIALES siempre y cuando lo comparta en las mismas condiciones y citando su procedencia |
No hay comentarios:
Publicar un comentario